A classe de COED, cada un de nosaltres ha de recitar un poema, amb aquesta activitat a part d'exercitar la memòria també es treballa l'entonació, la mirada, la gesticulació, l'estada davant d'un públic en general.
El poema que jo he recitat és de Miquel Martí i Pol i porta per títol L'amor jugava a perdre's, és el següent:
L'AMOR JUGAVA A PERDRE'S
L'amor jugava a perdre's
als teus ulls clars.
Em deia l'enyorança:
no el trobaràs.
La tarda s'enfollia,
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: No hi pensis
per un moment.
L'amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rere un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L'amor era vençuda
i el pler constant.
S'adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L'amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.
Personalment la poesia no és el gènere literari que més m'agrada i de tots els poemes que he llegit els que més m'han agradat són els d'aquest autor. A segon d'ESO vaig haver de fer un treball sobre Miquel Martí i Pol i va ser quan em vaig començar a interessar per la seva poesia, tinc un llibre a casa i en el moment de triar el poema vaig anar directament a aquest llibre. Em va costar molt decidir-me per un poema, me n'agraden uns quants i tots, més o menys, tenen la mateixa durada, no va ser fins els últims dies que em vaig acabar de decidir per aquest poema.
Un cop feta l'exposició, hem hagut d'autoavaluar-nos, hem hagut d'explicar el perquè de la tria del text, la mirada, la veu, la postura, l'expressió oral la gesticulació i el control dels nervis. aquesta part final, d'autoavaluació, ha sigut, potser, la part més complicada a realitzar perquè és relativament fàcil aprendre's un poema de memòria, més complicat és posar-se davant de tothom a recitar-lo però haver de prendre consciència de com ho has fet, costa molt. Un no n'és del tot conscient de com ha anat si no és que algú t'ho comenta, a un li pot semblar que el que acabes de fer ha sigut realment desastrós i que en realitat hagi estat molt bé i viceversa. Pel que fa als nervis, aquest cop no n'hi havia tants com d'altres vegades, ja començo a estar-hi acostumada, de totes maneres vaig parlar una mica ràpid, potser massa.
Aquesta activitat la valoro molt positivament perquè és on realment t'adones de com parles en públic quan aprens alguna cosa de memòria. També és positiu el fet d'autoavaluar-nos, això és el que més et fa reflexionar i adonar de com ha anat l'experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada