Per posar en pràctica la sessió anterior de Comunicació Oral Escrita i Digital el que havíem de fer per aquesta setmana era portar una fotografia que representés alguna qualitat positiva d'algú de la classe, a ser possible del grup B perquè així se'ns seria més fàcil després esbrinar de qui es tracta. El que havíem de fer amb la fotografia era posar-li una frase que relacionés la descripció fotogràfica amb el perquè de la nostra elecció. Decidir a qui descriure em va costar molt perquè encara no coneixia suficient a la gent per descriure-la, i encara menys per fer-ho amb una fotografia, però finalment em vaig decidir per la Judit Rué. Aquesta és la imatge i la frase amb la que la vaig descriure:
Aquesta imatge és de Cadaqués, d'una platja que està allà al costat. Quan buscava una fotografia per descriure-la em vaig adonar que aquesta era la més apropiada perquè la Judit, a primera vista, és una noia molt calmada, molt tranquil·la, com el mar, de fet sempre ho està. Però a la vegada, en moments puntuals, és una persona moguda i considero que el mar és el que més reflexa la tranquil·litat i el moviment de qualsevol persona, en concret de la Judit.
La frase que hi ha com a peu de foto; "Pactem instants de calma", l'he triada per diversos motius. El primer és que és d'una cançó que m'agrada molt, aquesta cançó és d' Els pets i porta per títol Jo i ningú de l'àlbum Fràgil. El segon motiu per què he triat aquesta frase és molt senzill, considero que dues persones, una de moguda (jo) i una de tranquil·la (la Judit) sempre es complementen i una aporta a l'altra el que no té. Per això, entre les dues pactem instants de calma, les dues som tranquil·les en alguns moments però també mogudes en d'altres, ens complementem bé.
La Judit també m'ha descrit a mi i ella ha usat una imatge casolana, ha fet ella el muntatge de la fotografia. És la següent, en el seu blog explica el perquè d'aquesta imatge:
A classe hem hagut de penjar les fotografies per la paret i cadascú de nosaltres havia d'explicar la seva, per fer-ho hem hagut de col·locar totes les cadires al mig, per simular una galeria. El resultat de l'exposició ha estat tot un èxit tot i que ha començat una mica... amb mal peu.
Aquesta era la primera vegada que parlàvem davant de tota la classe, encara que només era la meitat, i els nervis eren un factor important a solucionar, cosa que no tots hem aconseguit.
Altres imatges de l'exposició:
Feta per: Mireia Llena
Festa per: Aina Santasusana
Foto feta per: Maria Royuela
Per acabar, només dir que aquesta activitat m'ha servit per conèixer més els meus companys i que trobo que és molt positiva de cara a nosaltres. Quan estiguem en una aula com a mestres és una bona manera de fer que els alumnes s'observin per tal que després puguin fer una activitat com aquesta, a més a més, és molt dinàmica.
També hem hagut de fer una redacció descrivint a la persona que hem volgut representar a la fotografia, això també es pot fer en una aula de primària.