Tancament COED

Avui, dia 31 de desembre de 2011, dono per finalitzat el meu blog de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED), això és perquè s'ha acabat el mòdul de Processos Educatius II i ja no hi haurà més classe. 

Durant aquests quatre mesos de classe, he anat publicant les diferents activitats i exercicis que hem anat realitzant, també hi ha una part de la teoria feta a classe, la que considero que és més important a recordar i la que pot servir a més gent. En total he fet vuit entrades, més una de tancament, he intentat que totes fossin una mica diferents, per això he parlat de les exposicions realitzades, dels treballs, etcètera. 


Aquesta assignatura m'ha servit, principalment, per perdre una mica la vergonya de parlar en públic i gràcies a això, crec que en el moment de fer les exposicions els nervis estaven bastant calmats, tot i que sempre n'hi ha. També m'ha servit per prendre consciència del que fins ara havia realitzat a l'escola però que mai li havia donat més importància de la que allà ens deien, i, sobre tot, ara sé com m'expresso davant de gent gràcies a d'autoavaluació de la recitació del poema. 


Per últim, esmentar que la idea de crear aquest dossier d'aprenentatge la trobo molt interessant perquè així anem posant en pràctica i ens obliguem a reflexionar sobre les activitats fetes a classe, és una molt bona manera, ja que segurament, si no l'hagués creat segurament després d'haver realitzat l'activitat no hi hagués pensant més. 


Com a finalització, vull remarcar dues entrades, la del dia 11 d'octubre (Descripcions) i la del dia 22 de novembre (El territori de... Els missatges subliminals).

Tancament GITIC

Avui, dia 31 de desembre de 2011, dono per finalitzat el meu blog de Gestió i Informació de les TIC (GITIC), això és perquè s'ha acabat el mòdul de Processos Educatius II i no hi haurà més classe. 

Durant aquests quatre mesos de classe he anat publicant entrades de tot tipus, en total n'he publicat setze més una de tancament. Aquestes setze entrades tenen en comú que hi ha una descripció del programa o l'activitat, una reflexió i un aprofundiment, normalment no segueixen aquest ordre perquè crec que no sempre s'han de seguir els mateixos esquemes. La gran majoria, per això, sí que parlen d'algun programa que hem estat utilitzant a classe i del que n'he, de fer ús. També hi ha les dues entrades relacionades amb les dues exposicions, la de Identitat i Territori i la de la publicació digital, el bon comunicador. 

Aquesta assignatura m'ha servit per conèixer noves maneres de fer classe, en un futur, a partir de les noves tecnologies, una eina bàsica a la nostra vida i que quan jo era petita i feia primària era pràcticament inexistent. També m'ha servit per conèixer programes interessants i aplicacions del Google que puc utilitzar jo com a persona, a part de l'escola on treballi. Com sempre, tot té coses bones i d'altres no tan bones i per això hi ha programes o serveis que crec que mai utilitzaré, no perquè no m'agradin sinó perquè no són d'ús freqüent en la meva vida diària, potser altres persones sí que en faran ús. 

Per últim, esmentar que la idea de crear aquest dossier d'aprenentatge la trobo molt interessant i original perquè és una bona manera de posar en pràctica, prendre consciència i reflexionar sobre les activitats fetes i els programes utilitzats a classe. Segurament, si no hagués creat aquest blog els programes utilitzats se m'haguessin oblidat i quan a mi em toqui estar davant dels alumnes poder usar-les. A més a més, el blog també és una bona eina per fer treballs a l'escola. 

Com a finalització vull remarcar dues entrades, la del dia 15 de novembre (Scrathc) i la del 15 de desembre (Taxonomia digital de Bloom)

EduCat 2.0 i Pearltrees

La Generalitat de Catalunya ha creat un programa que potencia l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge i coneixement total dels centres dels Servei d'Educació, agrupa els instruments digitals que es necessiten pel procés d'ensenyament i el d'aprenentatge. Aquest programa s'anomena EduCat 2.0. 

Actualment s'ha de formar el professorat perquè estigui ben preparat i sàpiga usar aquestes noves tècniques a l'aula. Com que és un recurs nou, molts dels professors que porten anys exercint es mostren reticents a questa nova iniciativa però crec que és molt bona i que tots els mestres ens hi hem d'adaptar. 

Relacionat amb aquesta eina hi ha el programa PerlTrees (arbre de perles) que serveis per crear mapes d'aprenentatges. Aquests mapes són com un esquema (tipus CmapTools) però en comptes d'emmagatzemar informació feta per nosaltres el que emmagatzema són diferents enllaços. A Gestió i Informació de les TIC n'hem fet un amb el concepte d'EduCat 2.0. 

Competències de la UNESCO i ISTE

Des de classe de Gestió i Informació de les TIC ens han proposat fer una presentació amb el Google Docs sobre les Competències de la UNESCO i les de la ISTE, després havíem de publicar-ho al Twitter amb el hashtag #giticn11. Aquesta presentació l'havíem de fer a partir de la informació que trobem en el blog de GITIC on hi publiquen tots els professors de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Ramon Llull, Blanquerna. 

Aquesta és la meva presentació, espero que us agradi: 

Taxonomia digital de Bloom

Bloom va classificar els objectius educatius en diferents àmbits, aquest estaven ordenats per les habilitats del pensament de nivell inferior a superior. La imatge fa referència a aquesta classificació. 

L'activitat proposada en relació amb aquesta classificació és relacionar alguns dels conceptes que anteriors amb les activitats realitzades a classe, de Gestió i Informació de les TIC i també de Comunicació oral, escrita i digital. 

Pel que fa al verb CREAR  el podem relacionar amb diferents activitats realitzades a GITIC  i a COED, per exemple hem publicat i "blogejat" en el nostre blog i web, hem construït vídeos amb música i prezis, hem dissenyat una fotografia com a definició d'alguna persona, també hem utilitzat l'Scrathc i així hem produït un joc o una activitat per als altres.   

En referència al verb AVALUAR cal esmentar les activitats col·laboratives a través de Google Docs, hem comentat en algun blog, també hem publicat en el blog i la web i també hem participat en xarxes socials com el Twitter comentant el que fèiem a classe. 

Parlant del verb ANALITZAR hem comparat els blogs dels altres amb els nostres per així poder millorar tot el possible, també hem comparat les exposicions de les publicacions digitals i les de Identitat i territori. Hem enllaçat a través del Twitter, el blog, el Goolge Sites, entre d'altres, hem recopilat informació de diferents mitjans amb el Google Reader. Pel que fa a COED hem organitzat la informació quan fèiem els resums i les síntesi dels textos. 

Quan parlem del verb APLICAR hem compartit en el Twitter les nostres piulades, en el blog el que hem estat fent a classe, al Google Sites el seguiment del bon comunicador. També hem pujat arxius al Twitter i al blog, entre d'altres. 

COMPRENDRE, aquest verb el relacionem amb les diferents etiquetes que hem anat fent dels de GITIC en el blog, el Mister Wong, el PerlTrees, Twitter, etcètera. Ens hem subscrit a través del Google Reader a diferents diaris i blogs, hem twittejat amb el hasthag #giticn11 i #coedn11. A COED hem resumit diferents texts com el llibre "Com parlar bé en públic" i així classificar la diferent informació. 

Per últim, el verb RECORDAR, referent a aquest verb hem marcat llocs preferits amb el Mister Wong o el PerlTrees, hem participat en xarxes socials com el Twitter, hem descrit les activitats fetes a classe en aquest blog, o també des de COED hem fet la descripció d'una persona, també hem fet una llista dels deu conceptes més importants per a parlar bé en públic. 

Aquestes són algunes de les relacions que podem fer des d'aquest esquema, d'aquesta classificació. Amb aquesta activitat m'he adonat que durant aquests mesos hem treballat molts àmbits del nostre pensament i hem de seguir així, no podem deixar mai de crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. També m'ha servit per fer un petit seguiment i recordatori del que hem estat treballant. 

Per acabar, un enllaç amb més informació de la taxonomia. 

Les metàfores, aprenentatge amb l'ordinador

Molts autors han fet propostes de categoritzaió de l'ús de l'ordinador a les aules. Charles Crook planteja quatre models d'ús i els formula en forma metafòrica. A través d'aquestes metàfores s'explica com ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a entendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador, aquest models són els quatre següents: 

• La metàfora tutorial: l'ordinador coma tutor (enllaç al blog GITIC)
• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne  (enllaç al blog GITIC)
• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador  (enllaç al blog GITIC)
• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador coma a eina  (enllaç al blog GITIC)

L'activitat que hem de realitzar a partir d'aquestes metàfores consisteix en relacionar dues d'aquesta amb alguna de les activitats realitzades a classe de Gestió i Informació de les TIC. Jo les dues que he triat són: 

Metàfora tutorial: consisteix en què l'ordinador actua com si fos el mestre, ell és el que explica el tema, proposa les activitats i els exercicis a realitzar i també és el que acaba avaluant a l'alumne.  En la creació de programes tutorials es té present la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida", també es té en compte la presentació d'informació significativa que ajudi a l'alumne a avançar.  

Aquesta metàfora la relaciono amb el programa JClic. Aquest programa permet que l'alumne jugui al mateix temps que aprengui conceptes curriculars de manera eficaç. JClic posa a prova els coneixements adquirits i corregeix automàticament els errors i encerts de l'infant fent que es fixi bé en els errors comesos per tal de no tornar a cometre'ls. 

Metàfora de la construcció: consisteix en què l'alumne controli l'ordinador i aquest faci tot el que l'alumne li ordeni. 

Aquesta metàfora la relaciono amb el programa Scrathc perquè és un programa on l'alumne ordena a l'ordinador el que vol que faci. L'infant pot crear els seus propis jocs de la manera que vulgui, amb el que vulgui i per a qui vulgui, ell és el que ho decideix tot. Utilitzar aquest programa amb un grup de tres o quatre persones fa que sigui més interessant perquè es reforça el treball col·lectiu. 

Bon comunicador

Avui a classe de Comunicació oral escrita i digital hem seguit amb les recitacions de poemes durant la primera hora i a la segona hem estat fent les exposicions de la publicació digital. Aquest treball consistia en seguir durant un mes aproximadament a algun comunicador "famós" i donar raons de per què per a nosaltres aquesta persona és bona comunicant. 

El treball es feia en grups de cinc o sis persones, el meu grup està format per l'Enric Rodriguez, la Judit Rué, la Cristina Serrano, l'Olga Salarich i jo, la Marta Riau. Ens va costar molt decidir quin comunicador volíem seguir perquè de catalans n'hi ha molts però que coneguem tots n'hi ha molt pocs. Finalment, després de buscar molt vam decidir que seguiríem a Ferran Monegal, un crític televisiu. 

Per seguir-lo vam buscar on el podríem trobar, llavors vam elaborar un blog on vam anar comentant cada programa que anava fent durant el nostre seguiment i dos articles per setmana que escriu a El Periodico de Catalunya, ell publica diàriament però se'ns feia molt difícil poder comentar cada un dels articles. Un cop fet el blog vam optar per fer una pàgina web on  es recopilés tota la informació necessària per saber a qui hem seguit i perquè creiem que és un bon comunicador. A mode de resum sobre l'apartat de bon comunicador de la web, vam crear un prezi per fer aquest apartat més esquemàtic i finalment vam crear un esquema amb el programa CmapTools per tal de posar en un mateix lloc els diferents enllaços i així afavorir a l'accessibilitat. 

Com a conclusió de perquè creiem que Ferran Monegal és un bon comunicador podem dir que ho és perquè informa, entretén, convenç i motiva als espectadors. És organitzat, carismàtic, eloqüent, expressiu, creatiu, improvitzador, natural i s'expressa de manera tranquil·la, directa, gesticula molt i de manera peculiar. Aquestes són unes qualitats que nosaltres creiem que ha de tenir tot bon comunicador. 

A classe hem hagut d'exposar la nostra feina feta i una vegada més hem posat en pràctica els consells que hi ha en el llibre "Com parlar bé en públic" ara comença a ser més fàcil això de sortir davant de tots a exposar un treball. 

Recitació de poemes

A classe de COED, cada un de nosaltres ha de recitar un poema, amb aquesta activitat a part d'exercitar la memòria també es treballa l'entonació, la mirada, la gesticulació,  l'estada davant d'un públic en general. 

El poema que jo he recitat és de Miquel Martí i Pol i porta per títol L'amor jugava a perdre's, és el següent: 

L'AMOR JUGAVA A PERDRE'S

L'amor jugava a perdre's

als teus ulls clars. 

Em deia l'enyorança: 

no el trobaràs. 

La tarda s'enfollia, 

boja de llum, 

vibrant en l'harmonia 

del seu perfum.

Plorava el cor silencis

i llanguiment. 

Em deia tot: No hi pensis

per un moment. 

L'amor es compadia

del meu penar;

de sobte apareixia

rere un lilà. 

Per la meva hora muda 

volava un cant. 

L'amor era vençuda 

i el pler constant. 

S'adorm un goig unànime

als teus ulls clars. 

L'amor, ara, es repenja, 

fina, al meu braç.

Personalment la poesia no és el gènere literari que més m'agrada i de tots els poemes que he llegit els que més m'han agradat són els d'aquest autor. A segon d'ESO vaig haver de fer un treball sobre Miquel Martí i Pol i va ser quan em vaig començar a interessar per la seva poesia, tinc  un llibre a casa i en el moment de triar el poema vaig anar directament a aquest llibre. Em va costar molt decidir-me per un poema, me n'agraden uns quants i tots, més o menys, tenen la mateixa durada, no va ser fins els últims dies que em vaig acabar de decidir per aquest poema. 

Un cop feta l'exposició, hem hagut d'autoavaluar-nos, hem hagut d'explicar el perquè de la tria del text, la mirada, la veu, la postura, l'expressió oral la gesticulació i el control dels nervis. aquesta part final, d'autoavaluació, ha sigut, potser, la part més complicada a realitzar perquè és relativament fàcil aprendre's un poema de memòria, més complicat és posar-se davant de tothom a recitar-lo però haver de prendre consciència de com ho has fet, costa molt. Un no n'és del tot conscient de com ha anat si no és que algú t'ho comenta, a un li pot semblar que el que acabes de fer ha sigut realment desastrós i que en realitat hagi estat molt bé i viceversa. Pel que fa als nervis, aquest cop no n'hi havia tants com d'altres vegades, ja començo a estar-hi acostumada, de totes maneres vaig parlar una mica ràpid, potser massa. 

Aquesta activitat la valoro molt positivament perquè és on realment t'adones de com parles en públic quan aprens alguna cosa de memòria. També és positiu el fet d'autoavaluar-nos, això és el que més et fa reflexionar i adonar de com ha anat l'experiència.  

Google Sites

A Gestió i informació de les TIC hem treballat una altra aplicació del Google, aquesta s'anomena Google Sites. Com a totes les anteriors, per poder fer-ne us s'ha de tenir un compte Gmail, un cop creat aquest compte ja es pot crear qualsevol pàgina web que es desitgi. La seva utilització és molt senzilla i permet que persones de qualsevol edat en puguin fer ús, a classe podria ser una nova manera de que els alumnes presentin treballs, en comptes d'utilitzar el Power Point o el Prezi poden fer un espai web amb tota la informació i classificada per apartats. 

Aquestes són alguns de les característiques que aquest servidor té: 

• Facilitat en la creació de pàgines
• No requereix codificació HTML
• Disposa de plantilles de disseny
• Facilitat en el maneig d'arxius
• Personalització de la interficie del lloc
• Fàcil maneig dels arxius adjunts
• Fàcil creació de contingut multimèdia (vídeos, documents, fulls de càlcul, presentacions del Google Docs, fotos del Picasa i èines d'iGoogle)
• Designació de l'amo, els lectors i els col·laborador

Aquest és el meu espai personal i a sota hi ha un tutorial de com s'usa aquesta útil eina de Google. 

Cmap Tools

El programa Cmap Tools és una eina molt útil, creada als Estats Units, per a fer esquemes i mapes conceptuals amb facilitat i rapidesa. Per usar-lo primer t'has de descarregar l'aplicació i un cop descarregada, has de registrar-te, amb un nom i una contrasenya. Una de les grans avantatges que té és que es pot guardar en el teu ordinador propi o també en un servidor d'usuaris i així poder-lo obrir des de qualsevol lloc. Si el guardes en el servidor públic pot entrar-hi tothom però si no ho permets, no et poden modificar el document creat, també permet penjar-ho a internet. Actualment el programa està traduït a moltes llengües, entre elles el català. 

Una altra avantatge és que permet relacionar i establir connexions amb tots els objectes i conceptes per així elaborar un resum de tot el necessari. També es poden introduir sons, vídeos i enllaços a internet. 

Aquesta eina és molt útil tant pels professors com pels alumnes perquè així, els professors poden ajudar els alumnes i els alumnes els hi serveix molt per estudiar i preparar-se examens. S'hauria d'ensenyar a totes les escoles i a tots els alumnes. 

Per a més informació i una explicació detallada de com funciona feu clik aquí.

Aquí us deixo l'enllaç del mapa conceptual que vaig crear jo a classe de GITIC i una fotografia d'aquest esquema. 

El territori de... Els missatges subliminlas

Un dels treballs que havíem de fer en grups de tres persones relacionats amb les dues assignatures del mòdul, Comunicació oral, escrita i digital i Gestió i informació de les TIC era la d'una exposició que portés per títol Identitat i/o Territori. 

El meu grup estava format per la Maria Lluís,la Judit Rué i jo mateixa, i el tema del que vam voler parlar va ser el dels missatges subliminals. Al principi el que volíem fer era el món dels contes infantils, després més especialitzat en Disney i la seva màgia però pensant en Disney se'ns va ocórrer que els missatges subliminals podrien tenir molt de joc. 

El primer que vam fer per posar en marxa el treball va ser una pluja d'idees de tot el que volíem parlar i a mesura que anàvem plantejant els diferents apartats ens vam adonar que seria més interessant començar l'exposició del revés, és a dir, de la pràctica anar passant a la teoria i així quedava tot ben exemplificat. Per poder utilitzar les màximes eines possibles treballades a classe de GITIC vam fer dos vídeos i els hi vam posar música,també vam elaborar un prezi on vam inserir-hi dos vídeos ja fets i un CmapTools fet per nosaltres mateixes. Aquesta és una imatge general del prezi que vam fer.   

Cada cop que una exposició acabava els altres ens l'havien de valora. Hi havia tres aspectes a comentar; el primer feia referència a algun aspecte positiu d'aquesta presentació, el segon a un aspecte negatiu i el tercer havíem de comentar el que ens havia semblat el llenguatge corporal, l'oral i el suport utilitzat d'eines TIC.

L'objectiu d'aquesta presentació era posar en pràctica tots els consells que dies abans havíem llegit en el llibre de Com parlar bé en públic de J.Rubió i F. Puigpelat. El control dels nervis era el que més em preocupava a mi perquè parlar davant de 70 persones no hi estic acostumada i el fet de ser un dels grups que va presentar-ho el primer dia feia que hi hagués més nervis. Crec que finalment, l'exposició ens va sortir bastant bé ja que totes tres ho portàvem molt ben preparat, havíem assajat molta estona i totes hi havíem posat el nostre esforç i treball. A més a més, no ens vam passar dels 10-11 minuts que tocava per persona. 

Finalment, dir que recomano mirar el prezi, que encara que no hi ha l'explicació dels apartats es pot entendre ja que els exemples són un aspecte molt important en la nostra presentació. També recomano mirar atentament l'últim vídeo i observar on apareixen els plàtans o les pomes en les imatges. 

Mister Wong

Mister Wong és un marcador social gratuït d’Europa. Funciona com els preferits de l’ordinador però permet publicar-ho a internet i així poder-ho veure-ho encara que no tinguis l’ordinador principal a mà. Aquest programa permet crear un compte personal i així poden ser públics o privats. És possible crear grups públics o privats i així només un col·lectiu de persones pot veure els teus preferits. Es poden emmagatzemar i organitzar els marcadors de manera senzilla i individualitzada, també permet publicar-lo en un blog o en el Twitter i persones conegudes poden ser agregades com a Amics.

Pot ser útil per a totes aquelles persones que sempre estan marcant preferits en el seu navegador i que quan marxen de l’ordinador i volen algun dels seus preferits han de tornar-ho a buscar. Però les persones que no acostumen a utilitzar el servei de “favoritos” tampoc utilitzaran aquest programa.

Edició de música i videos

L'Audacity és un programa d'edició i gravació de sons molt fàcil d'utilitzar. Es poden gravar sons, reproduir-los, importar i exportar arxius i posar efectes a les pistes. Té el gran avantatge que deixa treballar amb diferents cançons a la vegada i així es poden combinar de la manera desitjada ja que es poden tallar, enganxar i manipular. Per més informaicó d'aquest programa aquí teniu un tutorial i per desgarrgar-lo feu clic aquí.

El Movie Maker és un programa d’edició de vídeos que permet crear documents a partir d’imatges o altres vídeos, també deixa posar-hi música real, creada per nosaltres mateixos o altres documents de veu. Aquests vídeos els podem editar i posar els efectes que vulguem, també podem canviar l’ordre de les fotografies mentre no estigui guardat com a pel·lícula. Un cop desat com a pel·lícula ja no es podrà tornar a editar. El programa és útil per fer presentacions de manera diferent a la tradicional.

Per descarregar el programa només cal pitjar aquí.

Aquest és un vídeo que vam fer a classe compaginant els dos documents:

Prezi

Prezi és un programa que substitueix al PowerPoint i que com aquest, serveix per fer presentacions. La diferència principal és que aquest programa només treballa amb una gran diapositiva i no amb moltes com fa el PowerPoint.

Qualsevol persona que es registri aquí pot gaudir d’aquest programa dissenyat per substituir el clàssic PowerPoint.

Utilitzar-lo és molt fàcil ja que està tot molt esquematitzat, es poden agregar texts, fotografies i vídeos. Aquests, mitjançat el path, els pots apropar i allunyar i així emfatitzar els que són més importants.  A nivell gràfic és molt més atractiu pel públic ja que observa un moviment més dinàmic i vistós que el tradicional.

Aquesta eina és molt útil pels estudiants perquè se surt del típic PowerPoint i fan les exposicions més dinàmiques. També és útil pels professors ja que és més senzill d’utilitzar i no hi ha tantes complicacions

Aquest tutorial és molt útil i mostra molt bé com utilitzar-lo, aquest pdf conté tots els passos per a utilitzar el programa i per a més informació aquí hi ha un altre prezi que explica més detalladament aquest programa.

Els tres documents d'ampliació estan extrets del blog del Manel Sayrach, professor d'educació física a l'Escola Sadako de Barcelona. 

Scratch: imagina, programa i comparteix

Scratch (per descarregar) és un programa d'animació i programació. Aquest programa és tant per als nens i nenes que estan en procés d'aprenentatge (i els que no) com per als adults que fan possible el seu procés. La idea principal d'aquesta aplicació és que l'infant imagini, programi i comparteixi amb la resta de companys i el món sencer ja que un cop acabat el "joc" creat es pot penjar per a què tothom el pugui veure i pugui gaudir-ne. 

És una nova manera d'aprendre matemàtiques, medi o llengua, el fet d'interactuar i crear activitats amb altres companys és molt favorable pels infants ja que així l'aprenentatge és comú, participatiu i més enriquidor. A més a més, aquesta eina si s'usa de manera regularitzada i no només amb l'ordinador, sinó que també amb les pissarres digitals, fa que els alumnes estiguin més atents a classe perquè ells són els protagonistes de l'aula i això els agrada més que el típic llibre o quadern d'activitats. 

Aquí podreu trobar més informació sobre aquest programa, Scratch català, un vídeo en anglès que l'explica una mica millor, la pàgina de Viquipèdia que parla d'aquest programa i dos vídeos més. Aquest vídeo és el testimoni de dos nens que a classe usen l'Scratch i aquest altre de dos professors que a classe el fan usar. 

Una eina molt relacionada amb aquest programa és el JClic. Aquest és un programa que antigament les escoles usaven amb disquets o CD's però actualment està penjat a internet. Els alumnes entren a l'espai web, busquen l'assignatura que els interessa repassar o practicar i ja podem començar, no cal que es registrin ni res. També és una eina interessant perquè hi pots aportar totes les activitats que vulguis, no només serveix per aprendre tu sinó que també perquè els altres aprenguin amb el que tu has creat. A més a més, aquest programa no només té activitats per a infants d'Educació Infantil o Primària sinó que també en té per adolescents d'ESO i Batxillerat.
Personalment, jo he usat durant molts anys aquest programa i he de dir que realment sí que és útil, no només perquè aprens i repasses el que has fet a classe i/o coses noves sinó perquè t'ho passes bé jugant i és una manera divertida d'aprendre i estudiar. Jo el recomano molt, crec que és realment útil, sobretot per aquells que, com a mi, els hi costa posar-se a estudiar (ja des de petits). 


En aquest enllaç trobareu més informació sobre el JClic  de manera interactiva, com si fos un joc d'aquest mateix programa. 

Com parlar bé en públic

"Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre." Aquesta és la primera frase que apareix a la contraportada del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubió i Francesc Puigpelat. Aquest llibre l'havíem de portar llegit per avui a classe de Comunicació oral, escrita i digital. 

Un cop llegit el llibre havíem de fer una síntesi dels aspectes més importants o que creiem que ens seran més útils per a fer una bona exposició oral, davant de qualsevol públic i situació.  

El llibre dóna consells i pautes molt recomanables de seguir per a poder fer una excel·lent exposició oral.

La meva síntesi té gairebé els mateixos apartats que el llibre ja que encara que els conec i els tinc assimilats, sempre és bo tenir-los presents. Està feta perquè en un futur no calgui llegir tot el llibre per recordar com s’ha de fer l’exposició. Els objectius al fer aquesta síntesi eren agafar els aspectes més importants, que gairebé ho són tots, per en un futur, poder llegir aquest resum i, quan hagi de parlar davant d’un públic, no cometre errors. 

A classe, quan hem arribat, ens hem posat en grup d'unes cinc o sis persones i hem hagut d'elaborar un decàleg dels punts que considerem més importants, després, un representant de cada grup ha anat a la pissarra, n'ha triat un de tots els que hem  dit i entre tots hem fet deu punts importants. 

Per a mi, aquests són els deu punts que tenen més importància (no estan ordenats de més importància a menys, tots són igual d'importants): 

• El control dels nervis 
• La importància de la veu 
• Claredat, precisió, brevetat
• Explicar amb exemples 
• No s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals
• Tècniques per buscar idees: creativitat
• Saber escoltar
• El silenci
• Explicar amb humor
• Actitud: Començar amb un somriure, la posició del cos i la gesticulació

Crec que aquest llibre és de molta utilitat per a totes les persones, es dediquin o no a parlar en públic, ja que mai se sap si s'haurà de fer en algun moment. També crec que aquest llibre a mi m'ajudarà en un futur per parlar de cara als pares dels meus alumnes ja que és molt diferent parlar davant de vint-i-cint nens que parlar davant de vint-i-cinc pares (contant que només hi va un per família). Una altra cosa que vull remarcar d'aquest llibre és que no tots els consells que dóna serveixen per fer una classe i que s'ha de tenir molt present en el moment de posar-se a llegir aquest llibre. 

Aquest mateix dia, hem hagut de fer una piulada al twitter perquè tothom vegi el que estem fent a classe de COED, aquesta és la meva piulada i una de les fotografies que hem fet. 

Per acabar, vull esmentar una de les cites que hi ha en el llibre, aquesta és d'Alfred de Vigny. 

"Només el silenci és gran; la resta és debilitat". 

Twitter

Twitter és una xarxa social que permet enviar missatges individualitzats o col·lectius, anomenats tweets (piulades). Aquests últims només permeten escriure 140 caràcters i això fa que siguin senzills, clars i concisos. Aquestes piulades poden ser de tot tipus, però normalment són de caire informatiu ja que són públics i pot veure'ls tothom que sigui seguidor teu. Ser seguidor vol dir que tu veus tot el que l'latre publíca i ell veu el que tu publiques. Aquest servei és totalment gratuït i és molt útil per assebentar-te del que està passant en el món en el mateix moment que passa. Un exemple podria ser el que acaba de passar amb la marca "Panrico". Van treure al mercat un envàs amb un miassatge que podria ofendre a algú. Un noi, ho va veure i va publicar un tweet en contra d'això, va crear un hashtag (paraula clau que va precedida d'un coixinet [#]) i els usuaris el van anar posant en el seu "estat" fins que va arribar a un publicista d'aquesta marca. Això va fer que reaccionessin i cambiessin l'envàs. El trending topic (TT) és el tema del moment, el més dit en tots els Twitters del món. 

En el nivell educatiu, crec que Twitter serveix perquè els professors ens poguem comunicar i informar sobre l'actualitat educativa, propostes de treballs i maneres de fer.   

Qui ets, tu?

Per posar en pràctica la sessió anterior de Comunicació Oral Escrita i Digital el que havíem de fer per aquesta setmana era portar una fotografia que representés alguna qualitat positiva d'algú de la classe, a ser possible del grup B perquè així se'ns seria més fàcil després esbrinar de qui es tracta. El que havíem de fer amb la fotografia era posar-li una frase que relacionés la descripció fotogràfica amb el perquè de la nostra elecció. Decidir a qui descriure em va costar molt perquè encara no coneixia suficient a la gent per descriure-la, i encara menys per fer-ho amb una fotografia, però finalment em vaig decidir per la Judit Rué. Aquesta és la imatge i la frase amb la que la vaig descriure: 

Aquesta imatge és de Cadaqués, d'una platja que està allà al costat. Quan buscava una fotografia per descriure-la em vaig adonar que aquesta era la més apropiada perquè la Judit, a primera vista, és una noia molt calmada, molt tranquil·la, com el mar, de fet sempre ho està. Però a la vegada, en moments puntuals, és una persona moguda i considero que el mar és el que  més reflexa la tranquil·litat i el moviment de qualsevol persona, en concret de la Judit. 

La frase que hi ha com a peu de foto; "Pactem instants de calma",  l'he triada per diversos motius. El primer és que és d'una cançó que m'agrada molt, aquesta cançó és d' Els pets i porta per títol Jo i ningú de l'àlbum Fràgil. El segon motiu per què he triat aquesta frase és molt senzill, considero que dues persones, una de moguda (jo) i una de tranquil·la (la Judit) sempre es complementen i una aporta a l'altra el que no té. Per això, entre les dues pactem instants de calma, les dues som tranquil·les en alguns moments però també mogudes en d'altres, ens complementem bé. 

La Judit també m'ha descrit a mi i ella ha usat una imatge casolana, ha fet ella el muntatge de la fotografia. És la següent, en el seu blog explica el perquè d'aquesta imatge: 

A classe hem hagut de penjar les fotografies per la paret i cadascú de nosaltres havia d'explicar la seva, per fer-ho hem hagut de col·locar totes les cadires al mig, per simular una galeria. El resultat de l'exposició ha estat tot un èxit tot i que ha començat una mica... amb mal peu. 

Aquesta era la primera vegada que parlàvem davant de tota la classe, encara que només era la meitat, i els nervis eren un factor important a solucionar, cosa que no tots hem aconseguit. 

Altres imatges de l'exposició: 

Feta per: Mireia Llena

Festa per: Aina Santasusana

Foto feta per: Maria Royuela

Per acabar, només dir que aquesta activitat m'ha servit per conèixer més els meus companys i que  trobo que és molt positiva de cara a nosaltres. Quan estiguem en una aula com  a mestres és una bona manera de fer que els alumnes s'observin per tal que després puguin fer una activitat com aquesta, a més a més, és molt dinàmica. 


També hem hagut de fer una redacció descrivint a la persona que hem volgut representar a la fotografia, això també es pot fer en una aula de primària.  

Douments de Google

Google Docs és un servei gratuït que ofereix Google i serveix per crear douments en línia amb la possiblitat de compartir-los amb un grup i així poder elaborar-los tots junts, fent comentaris i editant-los. Per crear aquests documents cal tenir un compte de gmail, pots obir-los des de qualsevol ordinador (que tingui internet), en qualsevol moment del dia ja que no es necessita cap llàpis de memòria o maquinari perquè queden guardats a la xarxa. Aquests documents poden ser fulls de càlul, formularis, presentacions... i són molt útils per fer treballs en grup ja que poden interactuar moltes persones a la vegada i anar parlant per una finestra de xat.

Aquest servei és molt útil tant com a  particular com a treballs en grup perquè així no cal estar quedant per fer un redactat i cada un pot anar al seu ritme, comentant el que ha fet o el que vol fer. El fet de no necessitar un llàpis de memòria és un dels grans avantatges perquè així si es trenca o s'espatlla segur que el tens a la xarxa.

També es poden fer qüestionaris com el que hi ha a continuaió:

Aquí us deixo un tutorial del google docs:

Les descripcions

A la sessió de petit grup de Comunicació oral, escrita i digital d'aquesta setmana hem estat treballant les descripcions, a la següent sessió hem de fer l'exposició Qui ets, tu?  Abans de res, vull explicar què és la descripció i quins tipus hi ha.

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, entre d'altres. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Hi ha dos tipus diferents de descripcions; la descripció objectiva és la que l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica al lector). Aquest tipus de descripció es característica dels texts acadèmics i científics. L'altre tipus és la descripció subjectiva, en aquesta, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Hi ha moltes tècniques descriptives però les més destacades són: 

• L'ús de sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• L'ús de verbs en present o imperfecte de subjuntiu.
• L'ús de paraules que descriuen impressions sensorials. 
• L'ús de terminologies específiques del tema descrit. 
• L'ús de definicions. 
• L'ús d'enumeracions. 
• L'ús de recursos expressius com les comparacions, les metonímies, les personificacions o les al·literacions. 

Per tenir exemples de la teoria explicada hem estat escoltant cinc cançons; El gripau blau, (lletra) Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana); Lila, Whiskyn's; Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades); Com un puny, (lletra) Raimon; i per acabar, Nit de Sant Joan,  (lletra) Jaume Sisa. 

També hem estat mirant exemples de poemes visuals d'en Joan Brossa, el poema Gernika de Palau i Fabre i el Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol. Com a exemple de novel·les descriptives hi ha Els homes que no estimaven a les dones d'Stieg Larsson, l'assaig de Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i el conte d' Abiyoyo explicat per Xesco Boix també són exemples de descripcions que trobem a la vida quotidiana.  

La gran majoria d'anuncis de televisió que fa la marca de cervesa Estrella Damm també són un gran exemple de descripcions, sobretot els que fan a l'estiu. L'estiu de 2009 en van llençar un de molt polèmic però a la vegada molt descriptiu, aquest és el que tenia la cançó de Summercat. 

Com a exemple d'altres cançons que conec i que també són descriptives hi ha la de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa i Aniversari del grup Manel (cançons que recomano escoltar i mirar el videoclip a la vegada). 

Crec que, segurament, si a la primera classe de COED, quan vam fer l'activitat de Qui sóc, jo?, hagués tingut tota aquesta informació recentment explicada o interioritzada dins meu, la meva descripció m'hauria sortit millor ja que hauria sabut més recursos i tècniques elaborades per fer-la. Sé que sempre s'ha treballat la descripció a classe, des de petits que ho fem però no des de petits ens posen exemples tan clars com la música, poemes, contes, etcètera. Jo, quan sigui mestra i em toqui explicar la descripció vull fer-ho d'una manera més dinàmica que com me la van explicar a mi, vull poder utilitzar contes i cançons perquè així als meus alumnes els hi quedi més clar què és això de la descripció i com es fa. 

Google Reader

Google Reader és un lector RRS que ens permet accedir a la informació d'actualitat dels diaris i pàgines web on estem subscrits. Aquesta aplicació és de Google i l'ha creada per facilitar-nos la lectura de les notícies d'internet, ja que pots subscriure't a totes les pàgines que vulguis i que tinguin aquest programa, com per exemple diaris, blogs...  El que s'ha de fer per subscriure's a una pàgina és anar al Google Reader (s'ha de tenir un compte de correu Gmail) i a la pàgina que es desitja. En aquesta pàgina trobaràs una icona amb les lletres RRS com es mostra en la imatge següent, fes clik i trobaràs un ampli menú, semblant al de la imatge.

Quan es vegi el menú, només has de triar quina de les opcions vols rebre i clikar sobre d'aquestes, copiar la direcció i enganzar-la a la pestanya de d'alt a l'esquerra "Añadir una subscripción". Un cop estigui agregada, es poden organitzar per temes en diferents carpetes com es pot veure en la imatge següent:  

Aquesta eina és molt útil ja que ens permet llegir la prempsa i estar actualitzat infomativament cada dia sense haver de comprar ni el diari ni haver d'obrir moltes pesatnyes dels diferents diaris i blogs per saber el que passa en el món. Això em servirà molt ja que sinó ho tingués només em quedaria amb les noticies que es veuen per la televisió.

A continuació, un video sobre aquest servei.

Les habilitats lingüístiques

Com es pot observar al quadre anterior, hi ha quatre habilitats lingüístiques; escoltar, parlar, llegir i escriure. 

ESCOLTAR: Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. 

Per ser un bon oient s'han de complir les sis característiques següents:

• Ha de tenir un paper actiu i participatiu. 
• Ha de respectar l'emissor i les seves idees. 
• Ha de ser objectiu per intentar entendre què vol dir el que parla. 
• Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador. 
• Saber descobrir les idees principals del missatge. 
• Saber reaccionar al missatge i parlar, si és el cas, quan acaba l'orador.

PARLAR: Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

LLEGIR: Procés a través del qual es comprèn un text escrit, segons Isabel Solé això té unes implicacions que són les següents: 

• Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i això vol dir que el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor li ha volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i també els objectius amb què s'enfronta el lector. 

• Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu ens guia la lectura, que els objectius poden ser molts i molt variats i que els objectius determinen el tipus de lectura i determinen les estratègies que fem servir i el control, sovint inconscient que fem sobre la lectura. 

• Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. En primer lloc, qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i a més a més ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. 

• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això fa que a partir d'algun element del text i en funció dels seus coneixements, interessos... i a mesura que va llegint va verificant o refutant les hipòtesis inicials i en va establint de noves. 

ESCRIURE: És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va més enllà de posar lletres en un full en blanc. S'ha de tenir en compte el procés complet de producció d'un text: 

• Aspectes formals (cal·ligrafia, relació so-grafia, disposició del paper...)
• Aspectes lingüístics (morfologia, lexicologia, semàntica...)
• Aspectes discursius (treballar bé el procés de composició del text escrit, les característiques o propietats del text i la tipologia textual)

Per tal d'escriure correctament s'han de tenir en compte quatre aspectes bàsics, que són els següents: 

ADEQUACIÓ: És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l'interlocutor, el gènere i propòsit. Determina la varietat dialectal i el registre. 

COHERÈNCIA: Selecciona la informació rellevant (important) de la que no n'és i estableix la relació lògica no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs tenint en compte l'estructura del text. 

COHESIÓ: El conjunt de relacions i vincles de significat que estableixen entre diferents elements i parts del text i que permeten al lector/oient interpretar-lo amb eficàcia. 

CORRECCIÓ: El text ha d'estar ben escrit, sense faltes d'ortografia i ben estructurat, introducció - cos - conclusió. 

Com a conclusió, afirmar que aquestes quatre habilitats són la base de la vida i que com a futurs mestres que som, hem de procurar que aquestes s'aprenguin adequadament des de ben petits. Normalment a les escoles s'ensenya a escriure i llegir entre els cinc i sis anys però mai se'ls ensenya a escolar i parlar amb propietat, és una cosa que s'ha d'anar reforçant de mica en mica. Amb els anys, tots hem de saber escriure, parlar, llegir i escoltar correctament.