Com es pot observar al quadre anterior, hi ha quatre habilitats lingüístiques; escoltar, parlar, llegir i escriure.
ESCOLTAR: Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Per ser un bon oient s'han de complir les sis característiques següents:
- Ha de tenir un paper actiu i participatiu.
- Ha de respectar l'emissor i les seves idees.
- Ha de ser objectiu per intentar entendre què vol dir el que parla.
- Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Saber descobrir les idees principals del missatge.
- Saber reaccionar al missatge i parlar, si és el cas, quan acaba l'orador.
PARLAR: Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.LLEGIR: Procés a través del qual es comprèn un text escrit, segons Isabel Solé això té unes implicacions que són les següents:
- Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i això vol dir que el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor li ha volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i també els objectius amb què s'enfronta el lector.
- Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu ens guia la lectura, que els objectius poden ser molts i molt variats i que els objectius determinen el tipus de lectura i determinen les estratègies que fem servir i el control, sovint inconscient que fem sobre la lectura.
- Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. En primer lloc, qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i a més a més ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això fa que a partir d'algun element del text i en funció dels seus coneixements, interessos... i a mesura que va llegint va verificant o refutant les hipòtesis inicials i en va establint de noves.
ESCRIURE: És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va més enllà de posar lletres en un full en blanc. S'ha de tenir en compte el procés complet de producció d'un text:
- Aspectes formals (cal·ligrafia, relació so-grafia, disposició del paper...)
- Aspectes lingüístics (morfologia, lexicologia, semàntica...)
- Aspectes discursius (treballar bé el procés de composició del text escrit, les característiques o propietats del text i la tipologia textual)
Per tal d'escriure correctament s'han de tenir en compte quatre aspectes bàsics, que són els següents:
ADEQUACIÓ: És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l'interlocutor, el gènere i propòsit. Determina la varietat dialectal i el registre.
COHERÈNCIA: Selecciona la informació rellevant (important) de la que no n'és i estableix la relació lògica no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs tenint en compte l'estructura del text.
COHESIÓ: El conjunt de relacions i vincles de significat que estableixen entre diferents elements i parts del text i que permeten al lector/oient interpretar-lo amb eficàcia.
CORRECCIÓ: El text ha d'estar ben escrit, sense faltes d'ortografia i ben estructurat, introducció - cos - conclusió.
Com a conclusió, afirmar que aquestes quatre habilitats són la base de la vida i que com a futurs mestres que som, hem de procurar que aquestes s'aprenguin adequadament des de ben petits. Normalment a les escoles s'ensenya a escriure i llegir entre els cinc i sis anys però mai se'ls ensenya a escolar i parlar amb propietat, és una cosa que s'ha d'anar reforçant de mica en mica. Amb els anys, tots hem de saber escriure, parlar, llegir i escoltar correctament.
