dimarts, 15 de novembre del 2011

Scratch: imagina, programa i comparteix


Scratch (per descarregar) és un programa d'animació i programació. Aquest programa és tant per als nens i nenes que estan en procés d'aprenentatge (i els que no) com per als adults que fan possible el seu procés. La idea principal d'aquesta aplicació és que l'infant imagini, programi i comparteixi amb la resta de companys i el món sencer ja que un cop acabat el "joc" creat es pot penjar per a què tothom el pugui veure i pugui gaudir-ne. 
És una nova manera d'aprendre matemàtiques, medi o llengua, el fet d'interactuar i crear activitats amb altres companys és molt favorable pels infants ja que així l'aprenentatge és comú, participatiu i més enriquidor. A més a més, aquesta eina si s'usa de manera regularitzada i no només amb l'ordinador, sinó que també amb les pissarres digitals, fa que els alumnes estiguin més atents a classe perquè ells són els protagonistes de l'aula i això els agrada més que el típic llibre o quadern d'activitats. 

Aquí podreu trobar més informació sobre aquest programa, Scratch català, un vídeo en anglès que l'explica una mica millor, la pàgina de Viquipèdia que parla d'aquest programa i dos vídeos més. Aquest vídeo és el testimoni de dos nens que a classe usen l'Scratch i aquest altre de dos professors que a classe el fan usar. 



Una eina molt relacionada amb aquest programa és el JClic. Aquest és un programa que antigament les escoles usaven amb disquets o CD's però actualment està penjat a internet. Els alumnes entren a l'espai web, busquen l'assignatura que els interessa repassar o practicar i ja podem començar, no cal que es registrin ni res. També és una eina interessant perquè hi pots aportar totes les activitats que vulguis, no només serveix per aprendre tu sinó que també perquè els altres aprenguin amb el que tu has creat. A més a més, aquest programa no només té activitats per a infants d'Educació Infantil o Primària sinó que també en té per adolescents d'ESO i Batxillerat.
Personalment, jo he usat durant molts anys aquest programa i he de dir que realment sí que és útil, no només perquè aprens i repasses el que has fet a classe i/o coses noves sinó perquè t'ho passes bé jugant i és una manera divertida d'aprendre i estudiar. Jo el recomano molt, crec que és realment útil, sobretot per aquells que, com a mi, els hi costa posar-se a estudiar (ja des de petits). 


En aquest enllaç trobareu més informació sobre el JClic  de manera interactiva, com si fos un joc d'aquest mateix programa. 

dimecres, 9 de novembre del 2011

Com parlar bé en públic


"Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre." Aquesta és la primera frase que apareix a la contraportada del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubió i Francesc Puigpelat. Aquest llibre l'havíem de portar llegit per avui a classe de Comunicació oral, escrita i digital. 

Un cop llegit el llibre havíem de fer una síntesi dels aspectes més importants o que creiem que ens seran més útils per a fer una bona exposició oral, davant de qualsevol públic i situació.  

El llibre dóna consells i pautes molt recomanables de seguir per a poder fer una excel·lent exposició oral.

La meva síntesi té gairebé els mateixos apartats que el llibre ja que encara que els conec i els tinc assimilats, sempre és bo tenir-los presents. Està feta perquè en un futur no calgui llegir tot el llibre per recordar com s’ha de fer l’exposició. Els objectius al fer aquesta síntesi eren agafar els aspectes més importants, que gairebé ho són tots, per en un futur, poder llegir aquest resum i, quan hagi de parlar davant d’un públic, no cometre errors. 

A classe, quan hem arribat, ens hem posat en grup d'unes cinc o sis persones i hem hagut d'elaborar un decàleg dels punts que considerem més importants, després, un representant de cada grup ha anat a la pissarra, n'ha triat un de tots els que hem  dit i entre tots hem fet deu punts importants. 

Per a mi, aquests són els deu punts que tenen més importància (no estan ordenats de més importància a menys, tots són igual d'importants): 
  • El control dels nervis 
  • La importància de la veu 
  • Claredat, precisió, brevetat
  • Explicar amb exemples 
  • No s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals
  • Tècniques per buscar idees: creativitat
  • Saber escoltar
  • El silenci
  • Explicar amb humor
  • Actitud: Començar amb un somriure, la posició del cos i la gesticulació
Crec que aquest llibre és de molta utilitat per a totes les persones, es dediquin o no a parlar en públic, ja que mai se sap si s'haurà de fer en algun moment. També crec que aquest llibre a mi m'ajudarà en un futur per parlar de cara als pares dels meus alumnes ja que és molt diferent parlar davant de vint-i-cint nens que parlar davant de vint-i-cinc pares (contant que només hi va un per família). Una altra cosa que vull remarcar d'aquest llibre és que no tots els consells que dóna serveixen per fer una classe i que s'ha de tenir molt present en el moment de posar-se a llegir aquest llibre. 

Aquest mateix dia, hem hagut de fer una piulada al twitter perquè tothom vegi el que estem fent a classe de COED, aquesta és la meva piulada i una de les fotografies que hem fet. 


Per acabar, vull esmentar una de les cites que hi ha en el llibre, aquesta és d'Alfred de Vigny. 
"Només el silenci és gran; la resta és debilitat". 

dilluns, 7 de novembre del 2011

Twitter

Twitter és una xarxa social que permet enviar missatges individualitzats o col·lectius, anomenats tweets (piulades). Aquests últims només permeten escriure 140 caràcters i això fa que siguin senzills, clars i concisos. Aquestes piulades poden ser de tot tipus, però normalment són de caire informatiu ja que són públics i pot veure'ls tothom que sigui seguidor teu. Ser seguidor vol dir que tu veus tot el que l'latre publíca i ell veu el que tu publiques. Aquest servei és totalment gratuït i és molt útil per assebentar-te del que està passant en el món en el mateix moment que passa. Un exemple podria ser el que acaba de passar amb la marca "Panrico". Van treure al mercat un envàs amb un miassatge que podria ofendre a algú. Un noi, ho va veure i va publicar un tweet en contra d'això, va crear un hashtag (paraula clau que va precedida d'un coixinet [#]) i els usuaris el van anar posant en el seu "estat" fins que va arribar a un publicista d'aquesta marca. Això va fer que reaccionessin i cambiessin l'envàs. El trending topic (TT) és el tema del moment, el més dit en tots els Twitters del món. 
En el nivell educatiu, crec que Twitter serveix perquè els professors ens poguem comunicar i informar sobre l'actualitat educativa, propostes de treballs i maneres de fer.   


dimarts, 25 d’octubre del 2011

Qui ets, tu?

Per posar en pràctica la sessió anterior de Comunicació Oral Escrita i Digital el que havíem de fer per aquesta setmana era portar una fotografia que representés alguna qualitat positiva d'algú de la classe, a ser possible del grup B perquè així se'ns seria més fàcil després esbrinar de qui es tracta. El que havíem de fer amb la fotografia era posar-li una frase que relacionés la descripció fotogràfica amb el perquè de la nostra elecció. Decidir a qui descriure em va costar molt perquè encara no coneixia suficient a la gent per descriure-la, i encara menys per fer-ho amb una fotografia, però finalment em vaig decidir per la Judit Rué. Aquesta és la imatge i la frase amb la que la vaig descriure: 

Aquesta imatge és de Cadaqués, d'una platja que està allà al costat. Quan buscava una fotografia per descriure-la em vaig adonar que aquesta era la més apropiada perquè la Judit, a primera vista, és una noia molt calmada, molt tranquil·la, com el mar, de fet sempre ho està. Però a la vegada, en moments puntuals, és una persona moguda i considero que el mar és el que  més reflexa la tranquil·litat i el moviment de qualsevol persona, en concret de la Judit. 

La frase que hi ha com a peu de foto; "Pactem instants de calma",  l'he triada per diversos motius. El primer és que és d'una cançó que m'agrada molt, aquesta cançó és d' Els pets i porta per títol Jo i ningú de l'àlbum Fràgil. El segon motiu per què he triat aquesta frase és molt senzill, considero que dues persones, una de moguda (jo) i una de tranquil·la (la Judit) sempre es complementen i una aporta a l'altra el que no té. Per això, entre les dues pactem instants de calma, les dues som tranquil·les en alguns moments però també mogudes en d'altres, ens complementem bé. 

La Judit també m'ha descrit a mi i ella ha usat una imatge casolana, ha fet ella el muntatge de la fotografia. És la següent, en el seu blog explica el perquè d'aquesta imatge: 

A classe hem hagut de penjar les fotografies per la paret i cadascú de nosaltres havia d'explicar la seva, per fer-ho hem hagut de col·locar totes les cadires al mig, per simular una galeria. El resultat de l'exposició ha estat tot un èxit tot i que ha començat una mica... amb mal peu. 

Aquesta era la primera vegada que parlàvem davant de tota la classe, encara que només era la meitat, i els nervis eren un factor important a solucionar, cosa que no tots hem aconseguit. 

Altres imatges de l'exposició: 



Feta per: Mireia Llena

Festa per: Aina Santasusana

Foto feta per: Maria Royuela


Per acabar, només dir que aquesta activitat m'ha servit per conèixer més els meus companys i que  trobo que és molt positiva de cara a nosaltres. Quan estiguem en una aula com  a mestres és una bona manera de fer que els alumnes s'observin per tal que després puguin fer una activitat com aquesta, a més a més, és molt dinàmica. 


També hem hagut de fer una redacció descrivint a la persona que hem volgut representar a la fotografia, això també es pot fer en una aula de primària.  

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Douments de Google

Google Docs és un servei gratuït que ofereix Google i serveix per crear douments en línia amb la possiblitat de compartir-los amb un grup i així poder elaborar-los tots junts, fent comentaris i editant-los. Per crear aquests documents cal tenir un compte de gmail, pots obir-los des de qualsevol ordinador (que tingui internet), en qualsevol moment del dia ja que no es necessita cap llàpis de memòria o maquinari perquè queden guardats a la xarxa. Aquests documents poden ser fulls de càlul, formularis, presentacions... i són molt útils per fer treballs en grup ja que poden interactuar moltes persones a la vegada i anar parlant per una finestra de xat.
Aquest servei és molt útil tant com a  particular com a treballs en grup perquè així no cal estar quedant per fer un redactat i cada un pot anar al seu ritme, comentant el que ha fet o el que vol fer. El fet de no necessitar un llàpis de memòria és un dels grans avantatges perquè així si es trenca o s'espatlla segur que el tens a la xarxa.

També es poden fer qüestionaris com el que hi ha a continuaió:

Aquí us deixo un tutorial del google docs:


dimarts, 11 d’octubre del 2011

Les descripcions

A la sessió de petit grup de Comunicació oral, escrita i digital d'aquesta setmana hem estat treballant les descripcions, a la següent sessió hem de fer l'exposició Qui ets, tu?  Abans de res, vull explicar què és la descripció i quins tipus hi ha.

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, entre d'altres. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Hi ha dos tipus diferents de descripcions; la descripció objectiva és la que l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica al lector). Aquest tipus de descripció es característica dels texts acadèmics i científics. L'altre tipus és la descripció subjectiva, en aquesta, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Hi ha moltes tècniques descriptives però les més destacades són: 
  • L'ús de sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
  • L'ús de verbs en present o imperfecte de subjuntiu.
  • L'ús de paraules que descriuen impressions sensorials. 
  • L'ús de terminologies específiques del tema descrit. 
  • L'ús de definicions. 
  • L'ús d'enumeracions. 
  • L'ús de recursos expressius com les comparacions, les metonímies, les personificacions o les al·literacions. 

Per tenir exemples de la teoria explicada hem estat escoltant cinc cançons; El gripau blau, (lletra) Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana); Lila, Whiskyn's; Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades); Com un puny, (lletra) Raimon; i per acabar, Nit de Sant Joan,  (lletra) Jaume Sisa. 

També hem estat mirant exemples de poemes visuals d'en Joan Brossa, el poema Gernika de Palau i Fabre i el Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol. Com a exemple de novel·les descriptives hi ha Els homes que no estimaven a les dones d'Stieg Larsson, l'assaig de Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i el conte d' Abiyoyo explicat per Xesco Boix també són exemples de descripcions que trobem a la vida quotidiana.  

La gran majoria d'anuncis de televisió que fa la marca de cervesa Estrella Damm també són un gran exemple de descripcions, sobretot els que fan a l'estiu. L'estiu de 2009 en van llençar un de molt polèmic però a la vegada molt descriptiu, aquest és el que tenia la cançó de Summercat. 



Com a exemple d'altres cançons que conec i que també són descriptives hi ha la de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa i Aniversari del grup Manel (cançons que recomano escoltar i mirar el videoclip a la vegada). 




Crec que, segurament, si a la primera classe de COED, quan vam fer l'activitat de Qui sóc, jo?, hagués tingut tota aquesta informació recentment explicada o interioritzada dins meu, la meva descripció m'hauria sortit millor ja que hauria sabut més recursos i tècniques elaborades per fer-la. Sé que sempre s'ha treballat la descripció a classe, des de petits que ho fem però no des de petits ens posen exemples tan clars com la música, poemes, contes, etcètera. Jo, quan sigui mestra i em toqui explicar la descripció vull fer-ho d'una manera més dinàmica que com me la van explicar a mi, vull poder utilitzar contes i cançons perquè així als meus alumnes els hi quedi més clar què és això de la descripció i com es fa. 

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Google Reader

Google Reader és un lector RRS que ens permet accedir a la informació d'actualitat dels diaris i pàgines web on estem subscrits. Aquesta aplicació és de Google i l'ha creada per facilitar-nos la lectura de les notícies d'internet, ja que pots subscriure't a totes les pàgines que vulguis i que tinguin aquest programa, com per exemple diaris, blogs...  El que s'ha de fer per subscriure's a una pàgina és anar al Google Reader (s'ha de tenir un compte de correu Gmail) i a la pàgina que es desitja. En aquesta pàgina trobaràs una icona amb les lletres RRS com es mostra en la imatge següent, fes clik i trobaràs un ampli menú, semblant al de la imatge.












Quan es vegi el menú, només has de triar quina de les opcions vols rebre i clikar sobre d'aquestes, copiar la direcció i enganzar-la a la pestanya de d'alt a l'esquerra "Añadir una subscripción". Un cop estigui agregada, es poden organitzar per temes en diferents carpetes com es pot veure en la imatge següent:  

Aquesta eina és molt útil ja que ens permet llegir la prempsa i estar actualitzat infomativament cada dia sense haver de comprar ni el diari ni haver d'obrir moltes pesatnyes dels diferents diaris i blogs per saber el que passa en el món. Això em servirà molt ja que sinó ho tingués només em quedaria amb les noticies que es veuen per la televisió.

A continuació, un video sobre aquest servei.